La veritable aportació de l’immigració

Segons un estudi publicat per la fundació “la Caixa” anomenat Inmigración y Estado del bienestar a España, Espanya és el segon estat de l’Unió Europea amb major quantitat de membres estrangers; més de 5’7 milions de persones a Espanya són immigrants. Però aquests immigrants aporten més al sistema del que es poden arribar a beneficiar. Veiem alguns exemples citats en el document:

• Els immigrants que reben pensions són menys d’un 1%.
• La contribució dels immigrants farà retardar 5 anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions.
• Es sol dir que els immigrants col·lapsen la seguretat social, mentre que en l’actualitat absorbeixen menys d’un 5% d’aquesta.
• El 18% de la població espanyola està considerada pobre, mentre que en els immigrants la xifra augmenta al 30%.
• El 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de major creixement va provenir de impostos provinents de la immigració.

Tot i així, l’informe arriba a unes conclusions devastadores, i es que més de la meitat dels espanyols veu a l’immigrant com a un competidor en l’accés als serveis i a les ajudes socials. Els autors del documenten adverteixen que la situació és pot agreujar en els pròxims dos anys, quan la població immigrants envelleixi i s’incrementin les peticions d’ajuda.

Rumor i realitat: 12 tòpics sobre l’immigració

Font: "El Periódico"

 

La mala convivència, el treball i la falta de formació, l’integració, el tracte a l’espai públic, l’habitatge, el sistema educatiu, les arribades massives, el col·lapsament del sistema sanitari, la pèrdua de l’identitat nacional, el pagament d’impostos, les ajudes públiques i l’intransigència en els comerços; són els 12 tòpics que desmenteix l’ajuntament de Barcelona en el cómic anomenat “Blanca Rosita Barcelona“.

El còmic, dibuixat per l’artista Miguel Gallardo, il·lustra els principals mites que existeixen sobre l’immigració, i els desmenteix aportant dades verídiques. Tot això, explicat des del punt de vista de Rosita, una anciana catalana i la seva cuidadora d’origen peruà, Blanca. Les protagonistes, ajudaran a desmuntar els tòpics sobre l’immigració que estan presents al nostre dia a dia.

Mites sobre l’immigració:

1. “Els immigrants no coneixen les normes de convivència”. No és una tasca dels immigrants, sinò que ens hem d’ajudar mútuament per aconseguir una major convivència.

2. “Els immigrants no tenen estudis”. Més d’un 30 % dels immigrants tenen estudis superiors, un percentatge major que la resta d’Espanya. Tot i així, solen tenir treballs menys qualificats.

3. “No volen integrar-se”. L’any 2009, un 72% dels alumnes que van estudiar català a la ciutat de Barcelona eren estrangers.

4. “Fan un mal ús de l’espai públic”. L’any 2008 la xifra d’immigrants sancionats per fer malbé l’espai públic era d’un 9’7%.

5. “Els immigrants viuen en pisos pastera”.  Només un 0’16% dels pisos de Barcelona tenen més de 5 habitants en ells.

6. “Baixen el nivell educatiu”. Els immigrants representen el 12’9% del percentatge total d’alumnes a Catalunya.

7. “Ens estan invadint”. Després d’una època de creixement, al 2009 va començar a disminuir el nombre d’immigrants. Actualment representen           el  17’6% de la població.

8. “Abusen del sistema sanitari”. Actualment, els immigrants van al metge la meitat de les vegades que els autòctons.

9. “Estem perdent l’identitat nacional”. La cultura evoluciona amb la barreja de cultures. Apendre sobre noves cultures ens amplia la nostra           cultura.

10. “Acaparen les ajudes”. La despesa principal recau en les persones majors i la llei de dependència.

11. “Els immigrants no paguen impostos”. Mentre que a Espanya un 10’6% dels treballadors estan afiliats a la seguretat social, la mitjana                 d’estrangers afiliats a aquesta és de 12’7%.

12. “No els inspeccionen el negoci”. Les botigues d’alimentació a partir d’una quantitat de metres quadrats no tenen límit horari exceptuant dies         concrets.

Video Campanya TOTS FEM VIC

CARTA OBERTA A LA CIUTADANIA DE VIC

Membres de la comunitat universitària de la UVic, conscients del fet que la Universitat, més enllà de la seva pròpia tasca investigadora i formativa, ha de promoure debats, idees i propostes que contribueixin al progrés econòmic i social, han posat en marxa la campanya TOTS FEM VIC. 22-M / Ciutadans per la convivència.

Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya, les persones sotasignants, volem adreçar-nos a tota la ciutadania de Vic per exposar les següents idees:

1. En els últims deu anys, ha arribat a la ciutat un nombre elevat de persones immigrants, provinents de totes les parts del món i que parlen llengües i tenen cultures diverses. L’arribada d’aquestes persones només es pot entendre atenent a la disponibilitat de feines que les empreses de Vic i la comarca han ofert en el seu moment.

2. Un cop més, com altres moments a la història recent i especialment a la dècada de 1960, els ciutadans d’Osona i Vic han demostrat ser una societat oberta, acollidora i integradora, que ha sigut capaç d’integrar sense problemes ni conflictes moltes sensibilitats.

3. Les etapes de major creixement econòmic de Catalunya, Osona i també Vic han coincidit amb importants fluxos immigratoris. Sense l’arribada d’immigrants, la població de Vic estaria estancada i, per tant envellida, amb la pèrdua de dinamisme econòmic i social que això implica.

4. L’arribada d’immigrants suposa una contribució important al desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Aquestes persones treballen a les empreses, paguen els impostos que financen els serveis i les infrastructures; contribueixen a la seguretat social amb què es paguen les pensions i aporten una visió cultural diferent i enriquidora. Aquesta diversitat humana és una riquesa que la societat valora.

5. El bon nom de Vic o el que s’anomena la “marca ciutat” s’ha vist perjudicada greument perquè alguns han volgut presentar-la com una ciutat intolerant, marginadora i conflictiva. La ciutat plàcida i assenyada, integradora i rica, oberta i en creixement econòmic, amb una alta qualitat de vida, es veu amenaçada no per la realitat positiva sinó per la imatge que alguns en projecten.

6. La societat civil vigatana ha posat en marxa desenes d’iniciatives, associacions i mitjans que treballen per la integració d’aquestes persones. Ens hem de felicitar, col·lectivament, perquè l’esforç de totes aquestes iniciatives ha donat un fruit molt valuós: a Vic hi viuen persones de 100 països sense fer-la una ciutat conflictiva.

7. Les ciutats no tenen competències sobre política d’immigració. Aquestes competències estan transferides a la Unió Europea i en part a l’estat. Pretendre discutir la immigració en l’entorn de la ciutat és demagògia. Demanar el vot per canviar la política d’immigració és una mentida.

8. I malgrat tot, hi ha un partit polític, Plataforma per Catalunya (PXC), i algunes iniciatives electoralistes que volen fer de la immigració un problema. Només pretenen obtenir vots difonent una imatge falsa i tergiversada de la realitat. Són iniciatives que viuen de l’alarma que elles mateixes generen cap al fenomen migratori. Sense conflicte i sense agitació social aquestes opcions polítiques són buides i no tindrien cap transcendència.

9. Per tot això, davant les properes eleccions del diumenge 28 de novembre, volem demanar a la ciutadania de Vic que, sigui quina sigui la seva visió política i ideològica, contribueixi a difondre una visió positiva de la ciutat i de la immigració, i que participi recolzant i donant suport a les opcions democràtiques, tolerants i integradores presents a l’arc polític local i nacional.

10. No ens agradaria que Vic contribueixi amb el seu vot al Parlament de Catalunya a presentant-se com una ciutat, xenòfoba, problemàtica i conflictiva. Aquesta distorsió de la realitat i aquesta valoració d’un dels fenòmens més importants de l’actualitat només diria coses negatives i falses de la nostra ciutat de Vic.

Si estàs d’acord amb la nostra CARTA OBERTA i vols firmar-la i recolzar-nos, si us plau fes un COMENTARI en aquest post i t’incorporarem a la llista de signants. Imprimirem la llista i la distribuirem pels mitjans de premsa de Vic, als veïns i a l’Universitat de Vic. Per ara, només reunirem firmes de membres de la comunitat UVic o veïns/ciutadans de Vic, per concentrar el nostre esforç a la ciutat. En aquest cas només digues-nos si ets:

. membre de la Comunitat de l’Universitat de Vic
. Veí de Vic

Tots fem Vic. 22-M / Ciutadans per la convivència som (fins al 01/03/2011):

(Professorat i PAS UVic) Hugo Pardo Kuklinski, Rafa Madariaga, Sergi Solà, Mon Rodríguez, Joan Carles Martori, Anna Pérez Quintana, Raúl Martínez, Montse Casas, Maria Forga, Carlos Scolari, Jordi Serrat, Gil Pla, Youcef Allaoui, Mia Güell i Devesa, Ruth Contreras Espinosa, Alejandra Aramayo, Anna Palomo Chinarro, Enric Casulleras, Montse Ayats, Ton Granero, Salvador Simo, Dolors Muñoz i Vilaseca, Montse Vivas LLopart, Dolors Muny, Victoria López, Dolors Comerma, Antoni Surinyach, Lidia Raventós, Ramón Reig, Blanca Falquina, Manoli Olmo, Anna Gómez Mundó, Joan Soler Mata, Esther Fatsini i Matheu, Joan Arumí i Prat, Josep Compaño, Gemma Redortra, Josep Casanovas Prat, Sílvia Codinachs Pujols, Jordi Serrat, Mariano Pasarello, Mariona Casas i Deseures, Marta Brugera, Jordi Casas, Mar Beneyto Seonane, Sandra Denuc Pujadas, Elisabet Vilarrasa, Cristina Olmedo, Núria Capdevila Viñas, Ester Sarquella, Ignasi Coll Parra, Diana Gómez Campos, Eva Caro, Cristina Perales, Rosa Pons, Carolina Campalans, Xavier Docampo, Santi Haussmann, Irene Colom…

(Alumnes UVic i Ciutadans Vic) Claudia Torrents, Marta Bosch, Clara Fontanet, Gorka Llort, Pau Jorba, Xavier Trilla, Anna Bonastre, Mireia Nin, Laura Carapeto, Marta Sayol Plana, Xavier Prieto, Judit Abellí, Silvia Flor, Vega Moner, Jaume Masarnau, Xavier Ramón, Lara López, Eulàlia Barceló, Ramón Castro, Ramón Puigserver, Judith Vila, Elisabeth Martinez, Sara Blázquez Castells, Fernanda Calero, Claudia Delgado, Sagrario Ramos, Quim Soler i Salés, Laura López Pérez, Ana Isabel Juan, Guillem Soldevila, Pep Pla, Xavier Tornafoch Yuste, Eduard Cejuela, Xevi Vilar Rodríguez, Josep M. Brugera, Martí Roca i Pou, Arnau Martí, Aurora Canals Bover, Emi Chirveches i Pérez, Edu Martínez Lahoz, Montse Lahoz Rovira, Carme Moyano García, Mariona Carré, Sergi Domínguez Tarragon, Dani Martínez, Marta Barrio, Albert Lozano, Marga Herrero, Maria Sala (Associació Mares Enllaç), Marta Mirabent, Marta Masats, Roger Bashi, Miguel Àngel Gómez, Jonàs Oliva, Patricia Martín, Cristina Vergara, Sergi Suelves, Eloi del Valle, Adriana Barba, Mireia Nin, Abel Blancafort, Andrea Chavez, Judit Cabanas, Yaiza Perez, Marta Prat, Anna Travera, Marta Mendoza, Marc Catalàn, Albert Lozano, Nuria Bassa, Bas Baltrons, Jordi Roy, Judith Bazán, Mar Casas, Oriol Pardo, Xavier Bernabé, Antoni Maria Rigo, Esther Gomez, Miquel Cornellà, Ramón Puigcerver, Iris Palou, Anna Diaz, Laura Rodriguez, Guillem del Moral, Mireia Tatjer, Maria Lluïsa Vives, Ferran Olivella, Sergi Dorca, Ivan Cano Prieto, Arnau Costa Torrents, Pablo Jiménez Puig, Quim Capdevila, Jesús Andreu, Joan Palmarola Ginesta, Ferran Olivella, Aina Roca Anfruns, Meritxell Roca, Concepció Cots, Sergi Dorca, Txevi Rovira Montells, Iñaki Escudero, Llúcia Barba, Rosa Mª Valladolid Báñez, Laura Andujar Judith Vila, Gemma Paré, Sílvia Tarridas, Montserrat Aguilar i Martí, Sara Puigví Vilà, Santi Sala Vergés, Lluis Diaz…

(Professionals Vinculats al Projecte) Arcadi Oliveres, Cesk Freixas, Natxo Tarrés…

Descarregar en format pdf 5 Idees TOTS FEM VIC. 22-M / Ciutadans per la convivència

IDEA 1. Les etapes de major creixement econòmic de Catalunya, Osona i Vic han coincidit amb importants fluxos immigratoris.

Sense l’arribada d’immigrants, la població de Vic estaria estancada i, per tant envellida, amb la pèrdua de dinamisme econòmic i social que això implica. Al gràfic adjunt, s’hi pot apreciar que la població de Vic de nacionalitat espanyola (criteri internacional), ha estat estancada a l’entorn dels els 30.000 habitants, amb taxes de creixement molt minses.

Vist en perspectiva, la immigració dels anys 60 del segle passat, ha suposat una important millora del benestar de la ciutat i no ha suposat ni la desaparició de la llengua ni de la cultura. Cal remarcar també que en aquella etapa no hi havia institucions democràtiques ni polítiques específiques per promoure la integració o la convivència. Les etapes de creixement més important són tres: una primera entre 1910 i 1930, una segona, molt important, entre 1955 i 1970 i l’ultima, des de 2000. Des d’una perspectiva històrica, el boom immigratori del segle XXI és menys important quantitativament. El que el fa especial és que, a diferència d’etapes anteriors, són persones de procedències ètniques, culturals i geogràfiques diverses.
Descarregar en format pdf 5 Idees TOTS FEM VIC. 22-M/ Ciutadans per la convivència

IDEA 2. L’estructura productiva d’Osona i Vic juga un paper clau per atraure població immigrant

La importància del fenomen migratori a Osona i Vic està directament relacionada amb l’estructura econòmica d’Osona. L’economia de la comarca es caracteritza per uns sectors primari i industrial més importants que a la resta de Catalunya. En canvi, el sector serveis és més reduït que el de Catalunya. El pes de la construcció és molt semblant en els dos àmbits. Tots els subsectors amb important pes a l’economia d’Osona són intensius en mà d’obra. I a més, els més importants, requereixen de força de treball poc qualificada; el tipus de feines que per les seves característiques (horaris, esforç físic, ritmes de treball) els ciutadans no immigrants rebutgen.
Descarregar en format pdf 5 Idees TOTS FEM VIC. 22_M / Ciutadans per la convivència

IDEA 3: La “marca ciutat” Vic surt perjudicada si es projecta al món com ciutat intolerant i conflictiva.

La imatge de ciutat plàcida i assenyada; la imatge de ciutat integradora i rica; la imatge de ciutat oberta i en creixement econòmic i amb alta qualitat de vida, es veu amenaçada seriosament, sobretot per culpa de la presència de PXC al govern de la ciutat. Tradicionalment Vic ha estat una ciutat d’immigració i d’acollida i ha sabut aprofitar-ho per créixer i per enriquir-se. Al llarg dels anys i de les onades migratòries diverses (fa vuitanta, cinquanta, trenta, i deu anys) la ciutat ha rebut més forasters que en aquest moment actual. Però ningú ha aixecat les alarmes polítiques ni ningú ha fet abús d’aquella situació. Així la ciutat ha crescut, s’ha enriquit i s’havia situat a la imatge de Catalunya i internacionalment com una ciutat plàcida, pròspera i amb una qualitat de vida pròpia de les ciutats nòrdiques i envejable per tothom.

Ha estat en els darrers anys que aquesta imatge ha canviat dràsticament. No perquè hagi augmentat la conflictivitat (que es manté en els índex normals en relació amb la mida i les característiques del moment actual) sinó perquè alguns grups polítics, i sobretot la PXC, han necessitat el conflicte i animar la problemàtica social en aquesta direcció per obtenir rèdits polítics. Això ha aconseguit que tant a nivell local com a nivell d’imatge s’escampés i es generalitzés la percepció de ciutat en conflicte, de problemàtiques socials profundes; però, a més de ciutat racista, discriminatòria, retrògrada i intolerant. Això és difícil de canviar de seguida; però deixar que es mantingui és molt contraproduent per la ciutat.

Si es pensa que la ciutat és conflictiva, si es pensa que la ciutat és retrògrada, les oportunitats de negoci, les possibilitats de rebre inversions i de millorar l’activitat social i cívica minvaran perillosament. La Universitat se’n veurà directament perjudicada (i amb ella tota la riquesa que aporta a la ciutat); però també les empreses, els treballadors, les botigues i els serveis. La ciutat deixarà de ser atractiva per famílies (amb fills) amb índex de vida còmodes que busquin qualitat de vida i benestar o tranquil·litat pels seus fills. Aquesta gent podria significar una dificultat econòmica a mig termini perquè la població autòctona està envellint i són necessaris més i més serveis, més i més inversió que els garanteixi un envelliment de qualitat, uns recursos que només poden arribar de l’activitat econòmica de la ciutat. Sense això, no es podran prestar els serveis.
Descarregar en format pdf 5 Idees TOTS FEM VIC. 22-M / Ciutadans per la convivència

IDEA 4: Les competències sobre política d’immigració estan transferides a la Unió Europea. Parlar d’això en l’àmbit local és parlar per parlar (demagògia).

Les competències generals sobre la política d’immigració estan transferides a la Unió Europea. Una part del desenvolupament normatiu recau sobre els estats i sobre les comunitats autònomes. Poca cosa es pot fer des dels ajuntaments. Demanar el vot a les eleccions municipals per canviar la política immigratòria és, senzillament, una fal·làcia. Les mocions de diversos ajuntaments, entre d’altres el de Vic, per poder decidir sobre l’arrelament dels immigrants, han estat denegades. Per altra banda, vehicular el malestar de la ciutadania respecte als immigrants per mitjà de propostes impossibles de portar a terme només crea frustració i pot agreujar la desmobilització política.
Descarregar en format pdf 5 Idees TOTS FEM VIC. 22-M/ Ciutadans per la convivència

IDEA 5: La immigració afavoreix el sistema de la seguretat social

S’exposen a continuació dues cites de referència que donen una idea cabdal sobre el tema.

“Si el Sistema Català de Serveis Socials se sosté és per l’extraordinària incorporació de persones immigrades. En deu anys, Catalunya ha passat de tenir censades 121.361 persones immigrades a tenir-ne 1.097.966.” Papers d’Acció Social 17. Generalitat de Catalunya. 2010

Respecte els mites que han circulat sobre la població d’immigrants a Vic i a Catalunya, el periodista vigatà Toni Coromina ha publicat recententment en un article a La Vanguardia: “En estos días se ha sabido que el 17% de los vicenses que en el último año acudieron a los servicios sociales del Ayuntamiento, eran inmigrantes. Habida cuenta que la población inmigrante ronda el 25% es evidente que recibieron más ayuda los autóctonos, que los llamados nouvinguts. Lo cual desmiente el mito de una descriminación de los pobres nacidos en el país.” Toni Coromina, la Vanguardia, 28/09/2010.
Descarregar en format pdf 5 Idees TOTS FEM VIC. 22-M / Ciutadans per la convivència

Rafa Madariaga al 9NOU TV.

Rafa Madariaga (Tots Fem Vic / Ciutadans per la convivència) al 9NOU TV. (min. 52).

http://www.el9nou.cat/tvcarta2_o_0_1/1